Noves idees, nous horitzons el futur demana pas

Companys he iniciat una segona vida, he elaborat un avatar a Second Life. Aquesta juguesca informàtica que quasi bé tothom n'ha sentit parlar permet entre altres la recreació d'un món virtual on hi són presents tots i cada un dels elements de la "Primera Vida" amb la caracteristica que són modificables.

Des del primer moment, i en successives etapes, inacabables pots triar qui ets i com et relaciones amb el teu entorn.

L'explicació seria molt llarga.

A partir d'ara en aquest bloc hi hauran dues menes d'imatges les reals i les virtuals.

Incompleixo així un dels grans tabús del seu funcionament, però com que és una opció personal, l'uso totalment lliure amb mig anonimat.

El fet es que més de 20.000 persones s'hi estan on line, moltíssims catalans, gent amb la que no pares d'enrraonar, mitja d'edat 36 anys. Perfil de persona sense problemes econòmics, amb estudis, estables, etc... Qui ho vulgui veure que vingui. No poso l'enllaç.

L'unic problema que hi veig és que la demanda de recursos de harware és cada cop més exigent.

A Secon Life (SL) m'he fet soci d'un grup que es diu Izquierda Unida, presidit per un tal Llamazares.

A Rubí que estem de Festa Major, els companys del grup municipal d'ICV-EUiA, un, dos tres, quatre, han obert respectives pàgines webs. Ja els haureu vist per l'ecosocialistes.cat.

La Marta, el Jordi, l'Iván i el Carles, inicien d'aquesta manera una manera diferent de fer política a les antípodes de la vella escola. No cal dir ques estem els veterans, molt il·usionats i orgullosos de la seva presència. Des d'aquí un petó.

visca la Festa Major!

“Pensament sectari és el que impedeix de veure que el partit polític no és únicament l’organització tècnica del partit en sí, sinó tot el bloc social del qual el partit (....) n’és l’expressió necessària”.

Antonio Gramsci.

I em direu que te a veure l'enunciat amb la cita de l'Antonio Gramsci.
Doncs molt més que fàcil. L'expressió necessària de les capes populars, dels treballadors i treballadores de la societat actual podria molt bé sentir-se part a través de la Festa.

Aquesta sentit de pertinença a un bloc social com no a una colla abstracta pot explicar la "muchedumbre" que inunda els carrers per la Festa Major.

Les activitats poc importen, els espais si són importants, en aquest sentit és un encert al meu poble (de los rubíses) la construcció recent de la Rambla del Ferrocarril.

Arreu les festes seran les protagonistes en aquests dies que s'acosten més i més al "bon temps", els ciutadans sentiran aquesta necessitat de compartir, aprofitem-la per sentir-nos partíceps del conjunt i pensar les estratègies que faran que tot aquests grups es movilitzin a favor nostre.

Nosaltres en som els activistes. Disfrutem preparant l'emancipació.

Sóc anti-taurí

Des d'aquí, des d'avui mateix m'agradaria compartir amb tú aquest adjectiu que ha de definir el nostre tarannà.

Aquesta definició que he decidit adoptar en contra de les curses de braus també vull que estigui acompanyada per la denúncia que faig d'actituds integristes de pseudo-catalanitat.

El desenmascarament de molts factors culturals encara molt presents entre nosaltres ens faria més lliures.

En concret l'anacronisme tribal de fruir en veure patir un animal allà sota, enmig de tots, enmig de la manca de sensibilitat social, només un espectacle decoratiu, posat als ulls del dominador que mana i frueix amb el dolor d'altri.

Renovació (part segona)

Necessitem visió i convicció, d'aquesta manera acababa el Joan Subirats el seu article del País sobre l'anàlisi electoral de la darrera contessa, referint se a la bipolarització dels votants de la resta de l'Estat i com no a l'abstenció.

"A más igualdad, bienestar y educación, más participación". Com podem sentir-nos els paladins de l'esquerra? si els nostres potencials votants estan més preocupats amb tunejar el seu vehicle.

Una anècdota:

Al colegi lectoral on vaig estar assignat, es va presentar a dos quarts d'una un xicot amb un casc penjat al braç i va preguntar a la taula, si no el necessitaven per res, que ell n'era el president suplent. Al respondre-li que no, que la taula estava constituida i no feia falta, va agafar i sense més se'n va tornar per on habia vingut. Aquest cop si que vàrem identificar el soroll de la moto com s'allunyava d'on erem. Ningú es va extranyar que aprofitant l'avinentesa no exercís el seu dret a vot. Quina cursileria, aixó de votar no feia per ell!

Els que allà estaven interventors i apodrats de totes les forçes polítiques no van fer cap comentari.

A Rubí, a tots els racons està passant el mateix, el motorista que pot fer canviar les coses en molts casos ni s'atura, només en aquest cas vam saber que ell també n'estava de cridat i per això es va aturar, tard, però es va aturar.

No se m'escapa que el motorista no sap que ell és més important que els càrregs que pogut sortir electes.

Es que a la festa no l'habiem convidat.

Visió i convicció.

Renovació (part primera)

L'organització de Rubí d'ICV després de dues CPL i l'assemblea d'ahir va decidir que els companys i companyes Núria Buenaventura, Enric García i Angels Millán no prendran la credencial de regidor del nou Ajuntament que s'ha de constituir el proper 16 de juny.

Així els joves valors que encapçalaran els quatre primers llocs de la candidatura, seran els nostres nous representants.

Aquest relleu s'estendrà també als òrgans de direcció interna de la secció local.

No cal dir que encarem el futur amb optimisme i energia renovada, estic molt segur que en sortirem reforçats.

Sinò ja no estariem parlant de recanvi!

Festa dels Xatos a l'ermita de Sant Muç

Necessitem les festes populars i tradicionals per molts anys vives per sentir-nos, malgrat totes les grans i petites diferències, encara partíceps d'una mateixa comunitat.

Pèrdua a Rubí (part tercera)

CiU 2023 2785 3491 3869 2987 2498 1682 2422
ERC 2077 2230 1169 1162 924 398 422 1096
ICV-EUIA 2926 3976 7036 8886 7771 11170 12660 6029
PP 2688 3483 2421 2594 1054 1023
PSC 9418 10504 5271 4436 3775 4289 2937 4948
UPR 821 2322


El quadre de pèrdues

CiU -752
ERC -153
ICV-EUiA -1050
PP -794
PSC -1086
UPR -1501

Pèrdua a Rubí (part segona)

Us imagineu un artista que cada cop que surt a l'escenari es troba més de la meitat de cadires buides?
Us imagineu el camp del Barça amb la meitat de seguidors que desentenent-se del joc de l'equip, desapareixen de l'estadi, en un moment determinat?

L'abstenció prospera cada dia més per la gran distància que ha generat la classe politica, entre ells i els altres, lluny d'escurçar-se es manté. I genera més i més desencís.

La manca d'eines reals i pràctiques de participació, origina mesianisme i l'aparició de candidatures populistes, inclús neofeixistes. La manca de qualitat democràtica cada dia més dèbil, dona pistes de quina és l'estratègia, la unica política correcta a desenvolupar des de l'administració.

Per a mí, les majories absolutes regades en aquests erms de participació, donen una mida de la mena d'organització que hi ha al capdavant.

A Rubí, IC ha patit l'abstenció més que mai, més que ningú, ja és hora que estudiem la forma de promoure incentius a la participació, no només a nivell local.

Una de les possibilitats, fugint de la francessa, que viene el coco, seria pensar entre tots la reforma de la llei electoral.

Pèrdua a Rubí (part primera)

Aquesta paraula defineix no només el que sento en aquests moments, és també la sensació que tinc del que ha passat en aquestes darreres eleccions.

A diferència dels nostres companys/nyes de Sant Cugat, Cerdanyola, Sabadell, Sant Feliu, Molins, inclús Terrassa. A Rubí s'han perdut una tercera part dels vots.

El 2003 ja vam passar de deu a quatre regidors, després de governar a plaer durant molts anys. Enguany el nombre de regidors ha estat el mateix.

Constatar que a la nostre ciutat les xifres del PSC i les d'Iniciativa des de que tenim resultats electorals són inversament proporcionals. Es a dir les devallades del PSC coincideixen amb l'augment d'IC i viceversa. Fenòmen que també comprovo en d'altres poblacions de l'entorn com Sant Boi l'Hospitalet, segurament n'hi ha més.

Aquests elements poden ajudar a identificar el per que de les espectatives frustrades, el no saber, a vegades és més punyent que la pèrdua.

La confiança en que sabrem resoldre l'enigma em dona forçes per fer una crida als companys i companyes que podrien sentir en aquests moments síntomes de defalliment.

Estic convençut que l'espurna que ens conduirà a la victòria ja rau entre nosaltres, nomès manca identificar-la i maximitzar-la si és que l'haviem perdut.

ICV la millor de la pitjor politica per els cossos de seguretat

L'enunciat resum la idea que m'agradaria expressar.

Des de la sobreprotecció dels governs envers els seus individus a la repressió per sistema.

Des d'imaginar-me l'ordre en mans de la dreta, a creure que la societat no necessita mecanismes repressius per regular-se.

Des de lluitar a mort contra totes les dictadures

Des de reconèixer les dictadures de la majoria en les societats democràtiques a les identitats individuals dels membres d'una societat heterodoxa.

De saber que els governs occidentals apliquen mesures per protegir-se del terrorisme i retallen les llibertats personals de la societat.

De veure com s'aprofiten dels nostres ideals de tolerància, antiviolència i civisme per carregar en contra nostra.

La millor de la pitjor politica per els cossos de seguretat, que algú pugui desplegar la farem nosaltres els homes i dones d'ICV, no en tinc cap dubte.